Æfluents, Residència de Investigació i Creació

ÆFLUENTS

ÆFLUENTS és un projecte que com a objectiu promoure la creació contemporània i el pensament crític posant el focus en els artistes que inicien la seva trajectòria artística i la digitalització dels processos de creació i la seva obra.

Eurorregió Pirineus Mediterrània  impulsa aquesta primera edició, liderada per l’Associació de Gestió Integral de Serveis Socioculturals Idea (Catalunya) i compta amb la coordinació d’entitats culturals com el Centre de Investigació i Cultura Contemporània Casa Planas (Baleares), Colectivo RZM (Catalunya) i Slash Culture (Occitània) i la col·laboració de l’Ajuntament de La Cellera de Ter, Girona.

La temàtica que uneix el consorci d’entitats és treballar la conceptualització i resignificació simbòlica del terme afluència. Els rius i els fluxos d’aigua sempre han estat un recurs simbòlic, una metàfora que ha servit com espai de trobada, connexió, expansió i desafiament per l’ésser humà. Busquem projectes innovadors que aportin discurs i pensament  sobre el territori, l’aigua, els efectes de la pandèmia a la societat, dinàmiques de sostenibilitat social, lectures contemporànies del món rural i l’art com producció simbòlica i eina de canvi social.

Aquest 2021 Æfluents oferia una residència amb accés a l’Arxiu Planas, amb un fons d’imatges de les Illes Balears dels anys 60 i 70 que mostren la transformació del paisatge per l’impacte econòmic i social derivat del turisme de masses, un premi de 2.000 per el jove artista seleccionat, la seva inscripció per participar al Festival Rizoma 2021 a la Cellera de Ter, Girona i promoció i difusió de l’obra a través de les xarxes socials i webs de totes les associacions responsables del projecte.

 

Vam rebre 63 propostes de gran qualitat, amb projectes molt interessants d’artistes nacionals i internacionals. Després d’unes jornades de debat i deliberació entre els diferents socis es va decidir que el projecte guanyador fos “Insular d’Albert garcía Alzorriz.

INSULAR

El partner d’Æfluents anuncia la resolució del projecte guanyador d’Albert García-Alzórriz amb el projecte insular que consisteix en un projecte artístic i documental que aborda la condició geogràfica i antropològica de Mallorca com una illa d’illes, a través del rodatge cinematogràfic en centres de gestió de recursos i complexos recreatius, per tal de cartografiar les paradoxes i hibridacions dels fluxos i afluents, tant metafòrics com reals, des de l’escala territorial a la molecular. L’objectiu d’Insular és esbossar una poètica audiovisual compromesa amb els contextos ecològic i social contemporanis.

Com a projecte suplent serà Totes les coses possibles de l’artista Sergio Monjo.

Albert García-Alzórriz (Barcelona, ​​1992), Graduat en Arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya i llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Actualment està cursant el Màster en Cinema Contemporani i Estudis Audiovisuals a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. El seu treball com a artista i cineasta ha estat exhibit recentment en esdeveniments i festivals internacionals, incloent la Biennale Art de Venècia, l’Exposició Internacional de Videoart de Taiwan a Taipei, els Rencontres Internationales Paris / Berlin, el FID Marseille, el FID Buenos Aires i el documenta Madrid, així com a institucions públiques com l’IVAM (València) i la ECCO (Cadis).

 

RESIDENCIA EN CASA PLANAS, MALLORCA

 

Document final de la residència ÆFLUENTS a Casa Planas, Mallorca per Albert García-Alzórriz. 30 juny 2021

“La formalització d’Insular no s’ha allunyat de la proposta presentada en l’avantprojecte per al procés de selecció. D’una banda, la immobilitat de les imatges ha seguit present, almenys pel que fa a la filmació dels espais industrials, de l’altra, el format i la factura de la imatge s’han adaptat, com es proposava, perquè encaixessin amb el material trobat a l’Arxiu Planas, per així crear una continuïtat formal i narrativa entre el passat i el present, entre el immòbil i el mòbil.
Per a l’execució del projecte, però, les imatges de referència no han estat les postals, com es preveia en un primer moment, sinó les fotografies de les instal·lacions industrials, el enquadrament i les característiques òptiques han influït en la forma en què s’ha filmat el projecte. Per a això, s’ha utilitzat un filtre lleugerament fumat, per obtenir una factura semblant a la de la fotografia analògica utilitzant tecnologia digital, així com òptiques angulars de fabricant Carl Zeiss, especials per a cinema, amb una distància focal i profunditat de camp similar a la de les fotografies preses amb la càmera Hasselblad. Per al format final, s’ha pres el 14: 9, pertanyent a l’estàndard de la indústria cinematogràfica, que és pràcticament l’equivalent a el 3: 2 de l’estàndard fotogràfic.

02_Dossier cloenda residència_Albert García-Alzórriz

Presentació Cloenda Residència a Casa Planas, Mallorca.

Al llarg dels propers mesos, Insular seguirà prenent forma, per tal d’elaborar un assaig audiovisual autònom, d’entre 40 i 60 minuts, que podrà presentar-se tant en festivals de cinema com en sales d’exposició. La tasca desenvolupada a Casa Planas s’entén com el pas inicial i definitori per al conseqüent desenvolupament de el projecte; però, aquest no s’acaba en la tasca succeïda durant el mes de juny de 2021, pel bé del projecte, a causa de la ingent quantitat d’informació a sintetitzar. Com indica el refranyer popular: vaig venir buscant coure i vaig trobar or.

 

El projecte Insular neix d’una sèrie d’intuïcions, sorgides de preceptes teòrics procedents de la filosofia i de la teoria de cinema. Aquestes s’han treballat des de la imatge fixa i en moviment, tant a través de les gravacions obtingudes durant el rodatge, com dels negatius trobats a les caixes, calaixos i prestatges de l’Arxiu Planas.
D’una banda, el projecte reprèn el concepte de «insularitat» definit per Alain Bergala en la seva anàlisi de la pel·lícula “Un estiu amb Mònica”, d’Ingmar Bergman. Segons Bergala, les experiències de Rossellini a l’illa de Stromboli, Bergman en la de Ornö, Antonioni en Lisca Bianca i Godard en Porquerolles van fundar una nova relació de cinema amb el paisatge (dictada per l’atzar de la natura) i amb les dinàmiques del rodatge (gràcies a la vida aïllada i en comunitat) que resultaria en una poètica sense precedents. En el cas d’Insular, la noció de «insularitat» ha pres un caràcter no dialèctic, entenent que actualment no hi ha una oposició estanca entre el natural i l’artificial, sinó llocs intermedis (o «quasi-objectes», com els ha definit el filòsof i antropòleg Bruno Latour), i ha adquirit una condició psicològica, en la qual la «insularitat» remet, alhora, a l’aïllament (no en va, l’arrel etimològica de tots dos termes és la mateixa) de la consciència humana, vista des de la perspectiva de les imatges enregistrades i de la narració que s’articula enfront de l’espectador: les imatges es succeeixen com fragments de records, i els fragments de records com a potencials ficcions. En el seu estat actual, i en relació amb la premissa Bergala, llavors, Insular ha traspassat les fronteres ontològiques traçades per la modernitat i de les que va beure el cinema de mitjans el segle vint, així com ha transcendit el principi comunitari establert pel teòric francès, prenent un punt de vista a mig camí entre l’objectiu i el subjectiu, entre el experimentat i el imaginat, entre el document i la ficció.
D’altra banda, el projecte parteix de la noció de «heterotopia» encunyada per Michel Foucault. Aquesta es refereix als «espais altres» en què es condensen les contradiccions de les societats, i inclou els llocs aïllats, entre els quals hi ha els resorts de vacances, els centres recreatius, els aeroports, els avions, els hotels i els creuers , per exemple. En aquest aspecte, la realització d’Insular s’ha centrat en accedir i retratar aquells llocs en què els recursos naturals són gestionats, sobretot aquells relatius a l’aigua, i que responen a la condició de «heterotopies». Entre ells, s’expliquen les plantes de tractament de l’aigua (tant per a consum com residuals) de l’empresa municipal EMAYA, les estacions de tractament de Tirme (en concret, l’assecat de l’compost i la incineració de residus), les instal·lacions de Safari Zoo (principalment, el seu restaurant i «museu», actualment en desús), i les coves dels Hams, Campanet i Artà, en què les formacions geològiques originades per l’erosió de l’aigua són explotades com atraccions turístiques, amb un respecte més o menys amb l’entorn natural que les conté. Tots els llocs citats estan encapsulats, tancats en si mateixos, i tenen la capacitat de prescindir el contacte amb el món exterior amb l’excepció dels fluxos de proveïment que els donen sentit, siguin humans o no-humans. L’aïllament característic d’aquests espais ha conduït a el projecte a una narrativa de seqüències escindides, la relació s’estableix a través dels motius visuals típics dels espais industrials d’aquest tipus, així com dels moviments mecànics programats i quasi atzarosos d’objectes (o quasi-objectes, o quasi-subjectes) com robots, autòmats, ventiladors, molins, urpes, grues, etc ..

La condició de «heterotopia» no només s’ha trobat en els espais filmats, sinó també a l’arxiu. En aquest cas, però, no ha estat en els retrats dels llocs turístics que es troben en les postals, sinó en la secció titulada «industrial», que reuneix tant fotografies de noces, batejos i comunions, com plànols per a edificis, reproduccions d’obres d’art i encàrrecs de caràcter documental per a empreses de tot tipus. Entre ells, es troba el seguiment prolongat que es va fer des de Casa Planas de les instal·lacions de Gesa, la companyia energètica local, posteriorment absorbida per la nacional Endesa. La secció de «industrial» està classificada per anys i la documentació es troba en sobres, en forma de negatius de mitjà i petit format. La majoria de fotografies són obra de l’operari de cognom Pacual, i estan preses amb una càmera Hasselblad, en color i en les proporcions d’ample per alt de 3: 2 i 1: 1. En general, les instal·lacions retratades no contenen persones, i l’escala humana es dedueix per objectes marginals, com són les cadires, els llums i aplics, la senyalètica, les portes, les escales, etcètera.

INSULAR, FOTOGRAFIAS

FINAL DEL PROJECTE A CATALUNYA

RIZOMA FESTIVAL, el juliol 2021, la Cellera de Ter. S’ajorna aquesta activitat a causa de les restriccions i mesures anti Covid19 vigents a Catalunya en aquestes dates.

CAN CLOS, setembre-octubre 2021. Presentació i residència a Can Clos, seu de Idea Associació Cultural a la Cellera de Ter. Amb l’assistència de membres de totes les entitats responsables d’aquesta activitat i on es van concretar els últims detalls per a la presentació final així com per conèixer els espais gestionats per la nostra entitat i estudiar futures col·laboracions.

Memòria gràfica final Æfluents.

El intercambio y la puesta en común de ideas e iniciativas es el mejor camino para conseguir grandes objetivos y los resultados más idóneos en cualquier campo que afecte a nuestro desarrollo como seres humanos, tanto a nivel organizativo como creativo y social.

©2022 IDEA ASSOCIACIÓ CULTURAL. Pagina web por Fafa

CONTACT US

We're not around right now. But you can send us an email and we'll get back to you, asap.

Sending

Log in with your credentials

Forgot your details?